NOMS: Sequi.
Xaiota. Castellà: Chayota. Èuscara: Chaiote. Portuguès: Caiota. Chuchu. Francès:
Chayote. Chouchou, Christophine. Italià:
Chayote. Anglès: Custard marrow, Madeira marrow, Vegetable pear. Alemany: Chayote. Neerlandès: Chayote.
 |
| Flors unisexuals i pentàmeres |
SINÒNIMS: Sicyos edulis Jacq.;
Chayota edulis (Jacq.)
Jacq.
DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres
del planeta que coincideix amb el regne
florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud,
les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.
HÀBITAT: Cultivada
 |
| Planta enfiladissa amb tiges de fins 12 metres |
FORMA VITAL: Faneròfits:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el
cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.
DESCRIPCIÓ:
Planta monoica, perenne, enfiladissa que pot assolir els 12 metres, amb tiges
glabres o escassament pubescents i robusts.
 |
| Fulles palmades i circells ramificats |
Fulles peciolades,
palmades amb 3-7 lòbuls, grans (10-18 per 11-20 cm) amb el lòbul central més
gran i triangular; circells ramificats.
 |
| Corol·la amb cinc pètals oblongs |
Flors unisexuals
i pentàmeres en raïms amb peduncle de 4-12 cm; flors amb curts pedicels,
pubescents i hipant. Calze amb sèpals lanceolats a triangulars. Corol·la amb cinc pètals oblongs blancs o verdosos. Les flors masculines amb cinc estams soldats
formant una columna que s’obri a l’àpex. Les femenines solitàries o en
parelles, amb els pistils soldats en una columna prima.
 |
| Fruit piriforme longitudinalment solcat |
Fruit piriforme
que pot arribar als 20 cm de llarg, carnós, de color verd i longitudinalment
solcat, de vegades amb espines, que conté una llavor.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Hi ha moltes varietats com, per exemple, el “cocoro” de Costa
Rica que és més gran. A Guatemala i Hondures es conrea una varietat més suau i
sucosa de color groc per fora, el “perulero”; i altra de color més verd
denominada “güisquil”
 |
| Calze amb cinc sèpals lanceolats |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular es creu que les fulles i les arrels tenen propietats
diürètiques i expectorant, i el fruit cicatritzant i emol·lient.
Els brots tendres s’empren per fer sopes; les arrels es
consumeixen com les creïlles, igual que els fruits, per al consum humà o del
bestiar. Els fruits es mengen crus o cuits, en amanides o acompanyats de salses.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Sechium
és el nom usat en l’Índia Oriental per indicar aquesta planta. L’epítet
específic edule deriva del llatí “edo” menjar, “edulis, -e” comestible.
El nom popular de chayote deriva del nàualtl chayotli, que significa carabassa
espinosa.
Sechium edule va ser descrita per Olof Swartz (Sw) i publicada en Flora Indiae Occidentalis 2(2): 1150. 1800.
Família Cucurbitaceae
